Benvinguts i benvingudes al meu blog, l’espai on comparteixo tot el que m’apassiona i em motiva. Agafeu una tassa de cafè i deixeu-vos endur per les històries, reflexions i aventures que tinc per compartir amb vosaltres. Espero que us diverteixi i us inspiri!
Cada vegada hi ha més estudis i professionals que alerten de l’impacte que poden tenir en el desenvolupament infantil, especialment en la franja de 0 a 6 anys. Però potser la reflexió no hauria de quedar només en el temps d’exposició o en el debat constant sobre si les pantalles són bones o dolentes.
Explicar contes en els primers anys de vida va molt més enllà d’explicar una història: és vincle, és presència, és transmissió de cultura, és llenguatge i és estructura. I és, sobretot, una experiència compartida entre l’infant i l’adult.
“Potser la pregunta NO és: quin càstig o conseqüència toca ara? Potser la pregunta és: QUÈ NECESSITA aquest infant en aquest moment?”
Donar les gràcies en comptes de dir “Molt bé” és un petit canvi amb molt de valor. Si ens parem a reflexionar-hi, què estem transmetent realment?
Durant els primers anys de vida, la comunicació dels infants és, sobretot, corporal. Abans que arribin les paraules, abans que s’estableixin formes elaborades de relació, el cos parla.
Els infants són persones amb drets, no només futurs adults. Tenir-ne cura significa garantir-los una infància plena, respectuosa i justa, perquè això no és només un desig; és un compromís i una responsabilitat.
El canvi de bolquer és un dels moments més delicats i íntims en la cura dels infants, tant a casa com a l’escola. Però, realment ens aturem a reflexionar sobre com l’infant ho viu? Com podem transformar aquest moment perquè esdevingui una oportunitat de vincle i respecte?
En l’acompanyament a la infància, els límits sovint generen dubtes. Quan diem “límit”, encara hi ha qui pensa en autoritarisme, en càstig o en control. Però posar límits no és oposar-se als infants, és cuidar-los. És donar-los un marc segur on créixer.
Els jocs de falda i les cançons de mans són molt més que un simple entreteniment per als més petits; constitueixen una eina poderosa per al seu desenvolupament integral.
Ens hem parat mai a pensar per què demanem als infants que facin petons quan arriben o s’acomiaden? És una conducta apresa? Una simple rutina? Què implica realment aquesta demanda?
Si vols aconseguir les anteriors entrades en format d’article, completa el següent formulari. Així podràs imprimir-los i tenir-los sempre a la teva disposició. D’aquesta manera, també podràs estar al dia de les noves entrades i articles al blog.
Gràcies per llegir-me!😊
