Cada vegada hi ha més estudis i professionals que alerten de l’impacte que poden tenir en el desenvolupament infantil, especialment en la franja de 0 a 6 anys. Però potser la reflexió no hauria de quedar només en el temps d’exposició o en el debat constant sobre si les pantalles són bones o dolentes.

Explicar contes en els primers anys de vida va molt més enllà d’explicar una història: és vincle, és presència, és transmissió de cultura, és llenguatge i és estructura. I és, sobretot, una experiència compartida entre l’infant i l’adult.

“Potser la pregunta NO és: quin càstig o conseqüència toca ara? Potser la pregunta és: QUÈ NECESSITA aquest infant en aquest moment?”

Donar les gràcies en comptes de dir “Molt bé” és un petit canvi amb molt de valor. Si ens parem a reflexionar-hi, què estem transmetent realment?

Durant els primers anys de vida, la comunicació dels infants és, sobretot, corporal. Abans que arribin les paraules, abans que s’estableixin formes elaborades de relació, el cos parla.

Els infants són persones amb drets, no només futurs adults. Tenir-ne cura significa garantir-los una infància plena, respectuosa i justa, perquè això no és només un desig; és un compromís i una responsabilitat.