Durant els primers anys de vida, la comunicació dels infants és, sobretot, corporal. Abans que arribin les paraules, abans que s’estableixin formes elaborades de relació, el cos parla.

Els infants són persones amb drets, no només futurs adults. Tenir-ne cura significa garantir-los una infància plena, respectuosa i justa, perquè això no és només un desig; és un compromís i una responsabilitat.

El canvi de bolquer és un dels moments més delicats i íntims en la cura dels infants, tant a casa com a l’escola. Però, realment ens aturem a reflexionar sobre com l’infant ho viu? Com podem transformar aquest moment perquè esdevingui una oportunitat de vincle i respecte?

En l’acompanyament a la infància, els límits sovint generen dubtes. Quan diem “límit”, encara hi ha qui pensa en autoritarisme, en càstig o en control. Però posar límits no és oposar-se als infants, és cuidar-los. És donar-los un marc segur on créixer.

Els jocs de falda i les cançons de mans són molt més que un simple entreteniment per als més petits; constitueixen una eina poderosa per al seu desenvolupament integral.

Ens hem parat mai a pensar per què demanem als infants que facin petons quan arriben o s’acomiaden? És una conducta apresa? Una simple rutina? Què implica realment aquesta demanda?