La relació amb els contes EN L’ETAPA 0-3 ANYS: VINCLE, PRESÈNCIA I DESCOBERTA
Sovint, els contes s’associen, erròniament, a infants que ja parlen, que poden seguir una història o mantenir-se asseguts escoltant. Però abans de comprendre una història sencera, els infants ja poden mirar, escoltar, tocar, reconèixer imatges, anticipar sons i compartir moments de proximitat al voltant dels llibres. Per això, explicar contes en els primers anys de vida va molt més enllà d’explicar una història: és vincle, és presència, és transmissió de cultura, és llenguatge i és estructura. I és, sobretot, una experiència compartida entre l’infant i l’adult.
Perquè en l’etapa 0-3 explicar un conte no hauria de convertir-se en un monòleg o en una explicació unidireccional. Sovint, les persones adultes podem sentir la necessitat de tenir el 100% de l’atenció dels infants, que no interrompin o que segueixin la història tal com l’hem pensada. Però aquest no és l’objectiu en aquestes primeres edats.
“Potser no es tracta de quan “toca conte”, sinó de fer-lo possible.”
El paper de l’adult no és el d’un narrador actiu davant d’uns infants passius. És el d’acompanyar i sostenir aquest moment de trobada a través del conte. Els infants interactuen, anticipen, interrompen per mirar una imatge, assenyalen, comparteixen allò que veuen o tornen enrere una vegada i una altra. I és important que l’adult pugui donar espai a tot això, acceptar-ho i fluir amb el moment compartit. Perquè és precisament aquí on el conte pren sentit.
“Explicar contes no és omplir el silenci”
A les escoles, sovint apareix la reflexió sobre quin lloc han d’ocupar els contes i quin lloc ha d’ocupar l’adult en les propostes i situacions d’aprenentatge. En el cas dels contes, en l’etapa 0-3, la seva presència esdevé especialment significativa.
Fer presents els contes en aquesta etapa té més a veure amb fer-los possibles que no pas amb marcar un “ara toca”. I l’adult no s’ha de situar com a protagonista —“ara jo explico i tothom escolta amb orelles d’elefant, ulls de mussol i boca de mosquit”— sinó com a disponible i present.
Oferir llibres accessibles, crear moments de calma i tenir adults disponibles per acompanyar aquesta descoberta és el que permet als infants començar a construir una relació positiva i significativa amb la literatura.
“Explicar contes en l’etapa 0-3 no és només explicar històries. És oferir presència, llenguatge, cultura i trobada.”
L’adult acompanya aquesta descoberta: ofereix, narra, posa paraules i dona sentit a les imatges, als sons i a les històries. I és en aquesta proximitat on també es construeix el vincle.
Com es construeix aquesta relació amb els contes en l’etapa 0-3?
Els més petits els descobreixen amb el cos. Els contes tous formen part de la panera i en les diferents posicions els poden mirar i agafar ja que no pesen. Els toquen, els porten a la boca i els manipulen. Els llibres formen part de l’exploració de l’entorn i és a través del nostre acompanyament que, a poc a poc, descobreixen altres maneres de relacionar-s’hi. Som el seu model. En aquesta etapa, poden ser interessants els llibres amb contrastos, imatges senzilles, textures o petits sons i ritmes.
A partir de l’any, els llibres de cartró poden començar a formar part del quotidià de l’estança o de casa. Comencen a aparèixer moments espontanis: infants que agafen un conte, que el fullegen, que s’asseuen a mirar-lo o que s’apropen per demanar que els l’expliquis. Aquí hi tenen molt lloc els contes cantats, els llibres d’animals per reproduir sons i els llibres de vida quotidiana on poden veure’s representats.
“Abans d’entendre les històries, els infants necessiten viure-les amb algú.”
Entre 1-2 anys molts infants comencen a reproduir allò que han sentit. Anticipen paraules, imiten sons, participen i gaudeixen especialment dels contes repetitius i acumulatius. Cap a final d’aquesta etapa, també poden començar a interessar-se per petites històries més narratives.
“La repetició els dona seguretat i els ajuda a construir llenguatge, estructura i comprensió.”
Amb els infants més grans, els llibres sovint es converteixen en un punt de trobada habitual. Hi ha descoberta autònoma, moments compartits en petit grup, grans rotllanes o trobades més íntimes entre un infant i un adult. I moltes vegades apareix una demanda molt clara: tornar a explicar aquell mateix conte una vegada i una altra. Perquè és en aquesta repetició on el llenguatge s’arrela, on les estructures es consoliden i on el vincle es reforça.
“Explicar contes al 0-3 no és tant ensenyar a escoltar una història, sinó construir una experiència compartida.”
Si vols aconseguir les anteriors entrades en format d’article, completa el següent formulari. Així podràs imprimir-los i tenir-los sempre a la teva disposició. D’aquesta manera, també podràs estar al dia de les noves entrades i articles al blog.
Gràcies per llegir-me!😊
