La quotidianitat a l’escola bressol
Hi ha coses que passen cada dia a l’escola bressol i que, de tan quotidianes, de vegades ens passen desapercebudes o no els donem tot el valor que mereixen.
Posar-se la jaqueta, intentar pujar una cremallera, agafar la cullera, beure amb un got, rentar-se les mans o posar-se les sabates, són situacions que vivim una vegada i una altra i que, sovint, resolem amb rapidesa, sense aturar-nos a observar tot el que hi passa ni les oportunitats d’aprenentatge que ofereixen als infants.
“En allò quotidià hi passen coses extraordinàries.”
I és que, enmig del ritme frenètic del dia a dia, a casa, i amb les ràtios abusives que tenim a les escoles bressol, no sempre és fàcil trobar el temps per aturar-nos i mirar aquestes situacions amb la calma que mereixen. Però, precisament, aturar-nos a observar què passa en aquests moments ens pot ajudar a descobrir tot el que els infants hi estan aprenent i a donar valor a aquests moments de vincle, de presencia i de col·laboració.
Quan un infant intenta posar-se la jaqueta, està provant, buscant com fer-ho, canviant d’estratègia i demanant ajuda si la necessita. I, quan ho aconsegueix, hi ha alguna cosa més que una cremallera que puja: hi ha un «Mira, ho he fet!».
De vegades tenim materials i activitats per practicar habilitats concretes, i poden ser propostes molt interessants, però cal preguntar-se: quin sentit té preparar un plafó amb cremalleres si després no trobem el temps perquè els infants ho intentin amb la seva pròpia jaqueta?
No sempre necessitem afegir una proposta més. Potser necessitem mirar d’una altra manera allò que ja fem, com tenim organitzats els espais i les rutines, quins gestos fem quan acompanyem i quines oportunitats donem als infants per participar de veritat.
Per mi, l’autonomia no consisteix a fer les coses sols perquè toca, sinó a tenir l’oportunitat de provar-les, al seu ritme i segons les seves necessitats, amb un adult a prop que observa, adapta l’entorn i acompanya amb confiança.
«No cal afegir més propostes. Cal aprendre a mirar el que ja passa.”
Què passa en el dia a dia?
Posar-se la jaqueta, agafar la cullera, beure amb un got, rentar-se les mans, desvestir-se o posar-se les sabates són moments quotidians que ofereixen als infants oportunitats per participar, provar i descobrir tot allò que poden fer. En cadascuna d’aquestes situacions hi conviuen molts aprenentatges. Alguns són fàcilment visibles; d’altres, en canvi, passen més desapercebuts.
“Les rutines quotidianes són plenes d’aprenentatges invisibles.”
Pensament matemàtic
Dins i fora, a dalt i a baix, davant i darrere, gran i petit, molt i poc, ple i buit, més i menys. Les rutines quotidianes permeten descobrir relacions espacials i quantitats, comparar, classificar, ordenar i explorar formes i mides. Quan un infant intenta posar-se les sabates, omple un got d’aigua, endreça els materials o porta la cullera fins a la boca, té oportunitats per explorar aquestes relacions i resoldre petits reptes.
Descoberta i pensament científic
Líquid i sòlid, sec i mullat, fred i calent, lleuger i pesant. El dia a dia és ple d’oportunitats per observar què passa, descobrir relacions de causa i efecte, experimentar i fer-se preguntes. Què passa quan obrim l’aixeta? Com es barreja el sabó amb l’aigua? Què podem fer perquè la sopa es refredi? Què passa si aboquem aigua d’un recipient a un altre? Els infants exploren les propietats dels materials, observen canvis i comencen a construir explicacions sobre el món que els envolta.
Llenguatge i comunicació
Els infants comprenen paraules i gestos, amplien el vocabulari, expressen necessitats, demanen ajuda i comparteixen descobertes. I no tot passa a través de les paraules. Allargar la mà perquè els acompanyem a buscar alguna cosa, assenyalar el got, fer-nos saber que en volen més o buscar la nostra mirada quan no aconsegueixen apujar la cremallera són també formes de comunicar-se.
Desenvolupament motor i coneixement del propi cos
Coordinar moviments, ajustar la força, mantenir l’equilibri, utilitzar les dues mans de manera coordinada i afinar la precisió dels gestos són habilitats que es desenvolupen en situacions reals. Fer passar el braç per la màniga, agafar una cullera, obrir una capsa, cordar un botó, pujar una cremallera o posar-se les sabates són reptes motors que impliquen moviments diferents i cada vegada més ajustats. Alhora, els infants descobreixen el seu cos, reconeixen les seves possibilitats i exploren què necessiten per dur a terme cada acció.
Pensar, provar i trobar solucions
Què faig si la màniga no entra? I si la sabata està girada? Com puc arribar a l’aixeta? Què puc provar quan alguna cosa no surt com esperava? En aquestes situacions, els infants recorden els passos d’una rutina, anticipen què passarà, mantenen l’atenció, proven estratègies i busquen alternatives. No sempre ho aconsegueixen a la primera, i precisament aquí hi ha una part important de l’aprenentatge.
Quan els donem temps per explorar abans d’intervenir, els oferim l’oportunitat de pensar, provar i descobrir altres maneres de fer.
Autonomia, iniciativa, emocions i confiança
Participar en les rutines quotidianes també permet als infants prendre petites decisions, iniciar accions, reconèixer què poden fer i descobrir quan necessiten ajuda. Aquests moments poden contribuir a construir una imatge positiva de les pròpies capacitats. Sentir que poden intentar-ho, que els seus esforços són reconeguts i que tenen un adult disponible quan el necessiten afavoreix la confiança i la iniciativa.
Relacions i convivència
Les rutines no són experiències exclusivament individuals. Compartir espais, esperar un torn, demanar i oferir ajuda, tenir en compte els altres i participar en les rutines compartides també són aprenentatges que es construeixen en el dia a dia. La manera com ens organitzem i acompanyem aquests moments pot facilitar que els infants participin en la vida del grup, reconeguin els altres i trobin maneres de conviure.
Percepció sensorial i necessitats corporals
La roba que pressiona, l’aigua tèbia, el sabó a les mans, la textura d’un aliment o la sensació de tenir les mans mullades són experiències que ajuden els infants a conèixer el seu cos i l’entorn.
També van reconeixent les pròpies sensacions i necessitats: la gana, la set, el son, el fred, la calor o la incomoditat. Aquest procés és diferent per a cada infant i necessita temps, observació i un acompanyament respectuós amb les seves particularitats.
Acompanyar no és fer-ho tot per ells ni esperar que ho facin sols
Reconèixer tots aquests aprenentatges implica observar amb atenció. No tots els infants necessiten la mateixa ajuda ni estan preparats per fer les coses al mateix moment.
Una mateixa situació pot representar un repte diferent per a cadascun d’ells. També implica mirar les condicions en què es produeixen aquestes situacions. Els espais i els materials faciliten que els infants hi participin? Poden anticipar què passarà? Els donem l’oportunitat d’intentar-ho o ens avancem sovint per resoldre la situació amb més rapidesa?
Són preguntes que ens poden ajudar a revisar petites coses del dia a dia i a trobar noves maneres d’acompanyar els infants, respectant els seus ritmes i les seves necessitats.
En definitiva
En una mateixa situació quotidiana hi conviuen molts aprenentatges. Quan un infant es posa la jaqueta, no només està aprenent a vestir-se. Està explorant el seu cos, pensant, provant, comunicant-se, prenent decisions i descobrint què és capaç de fer. No cal convertir cada rutina en una activitat ni afegir constantment materials i propostes noves. De vegades, el canvi comença quan mirem d’una altra manera allò que ja passa cada dia.
“Cal saber veure’ls, donar-los valor i oferir als infants l’oportunitat de viure’ls.. Acompanyar no és esperar que ho facin tot sols, sinó saber quan intervenir, quan donar un cop de mà i quan podem oferir-los una mica més de temps i d’espai per provar-ho per si mateixos.”
Per aconseguir aquesta entrada en format d’article, completa el següent formulari. Així podràs imprimir-la i tenir-la sempre a la teva disposició. D’aquesta manera, també podràs estar al dia de les noves entrades i articles al blog.
Gràcies per llegir-me!😊
