CONSEQÜÈNCIES VS CÀSTIGS: REFLEXIÓ O DESCONNEXIÓ?
Durant molts anys, en l’acompanyament dels infants, s’han utilitzat estratègies com “el racó de pensar”, “la cadira de pensar” o, fins i tot, el que avui anomenem “racó de la calma”.
Però… ens hem aturat prou a pensar què hi ha realment darrere d’aquestes propostes?
Són conseqüències o són càstigs amb un altre nom?
El càstig sovint neix de la necessitat adulta de controlar la situació, de posar ordre ràpidament, de fer que una conducta “desaparegui”.
Però el càstig posa el focus en l’error, no en l’aprenentatge. Sovint genera vergonya, por o submissió. No ajuda a entendre què ha passat ni què es pot fer diferent. I, sobretot, trenca la connexió amb l’adult en un moment en què l’infant més la necessita.
“No necessiten càstigs, necessiten adults que es quedin a prop i acompanyin el que encara no saben gestionar”
Quan un infant és enviat al “racó de pensar”, què està aprenent realment? A reflexionar… o a sentir-se sol davant d’allò que encara no sap gestionar?
El racó de la calma, per a qui?
En els darrers anys, molts espais han evolucionat cap al que anomenem “racó de la calma”.
“El problema no és el racó en si, sinó l’ús que en fem.”
Una proposta que, en essència, neix d’una mirada més respectuosa cap a la infància.
Però la pregunta clau és: com s’utilitza aquest espai?
Un espai de calma pot ser un lloc d’acollida, de pausa compartida, de regulació amb l’adult o pot convertir-se en un espai en el que enviar un infant allà perquè “es tranquil·litzi” tot sol quan ens incomoda el seu desbordament.
Quan demanem a un infant que hi vagi sol, sense eines ni acompanyament, el missatge implícit és clar: “tal i com estàs, millor que t’allunyis.”
I en aquest punt, el racó de la calma deixa de ser un recurs d’acompanyament per convertir-se en un càstig encobert. I això no és regulació emocional. Això és, de nou, desconnexió.
Perquè la regulació emocional no és un procés solitari.
“Els infants no aprenen a calmar-se sols perquè els ho demanem, sinó perquè abans han estat calmats, sostinguts i compresos.”
Potser, doncs, no es tracta de trobar un lloc on enviar-los, sinó de repensar com els acompanyem en allò que els està passant.
Perquè quan deixem de posar el focus en apartar, podem començar a posar-lo en acompanyar. I és aquí on entren en joc les conseqüències amb sentit.
Les conseqüències: donar sentit al que pasa
Des d’aquesta mirada, les conseqüències prenen un altre significat.
Ja no es tracta de corregir ni de controlar la conducta, sinó d’acompanyar l’infant a entendre què ha passat i què pot fer diferent. Les conseqüències no busquen castigar, sinó donar sentit. Són oportunitats d’aprenentatge que connecten amb la vivència de l’infant i li permeten, amb l’ajuda de l’adult, anar construint eines pròpies.
Una conseqüència respectuosa està relacionada amb la situació. És coherent i comprensible, té en compte el moment evolutiu de l’infant i es dona des de la presència i l’acompanyament.
Per exemple:
- Si ha tirat l’aigua, ha d’ajudar a recollir-la.
- Si ha fet mal a algú, ha de reparar el vincle, ja sigui acompanyat de l’adult o sol si és més gran i prefereix fer-ho així.
- Si hi ha desregulació, cal oferir contenció, paraules, cos, temps.
“Les conseqüències donen sentit a les accions i construeixen aprenentatge.”
I si canviem la mirada?
“Potser la pregunta NO és: quin càstig o conseqüència toca ara? Potser la pregunta és: QUÈ NECESSITA aquest infant en aquest moment?”
Darrere de moltes conductes hi ha: cansament, necessitat d’atenció, dificultat per gestionar emocions, necessitat de límits clars, etc. I aquí és on l’adult té un paper clau. Acompanyar vol dir quedar-se a prop, posar paraules al que passa, sostenir el límit i/o oferir alternatives. Vol dir entendre que la regulació emocional no és un procés solitari, sinó compartit.
Revisar pràctiques com el “racó de pensar” o el “racó de la calma” no és qüestionar el que hem fet fins ara, sinó obrir espai a fer-ho millor: Amb més consciència, amb més respecte, amb més mirada cap a l’infant que tenim al davant.
“Perquè educar no va de corregir conductes. Va d’acompanyar processos.”
Si vols aconseguir les anteriors entrades en format d’article, completa el següent formulari. Així podràs imprimir-los i tenir-los sempre a la teva disposició. D’aquesta manera, també podràs estar al dia de les noves entrades i articles al blog.
Gràcies per llegir-me!😊
