El canvi de bolquer: Una obligació o una oportunitat?
El canvi de bolquer és un dels moments més delicats i íntims en la cura dels infants, tant a casa com a l’escola. Sovint, aquest moment es viu com una tasca automàtica, una rutina que cal complir ràpidament per seguir amb el dia a dia. Però, realment ens aturem a reflexionar sobre com l’infant ho viu? Com podem transformar aquest moment perquè esdevingui una oportunitat de vincle i respecte?
“El canvi de bolquer, com a adults, el podem entendre de dues maneres: com una oportunitat o com una obligació.”
Quan pensem en aquest moment com una obligació, sovint, generem vivències desagradables, moments de tensió entre l’adult i l’infant i situacions en què apareix una lluita de poder entre els dos. Generalment, en aquests moments és quan podem adonar- nos de la quantitat de violències subils que pateixen els infants que acompanyem.
Hem de ser conscients que, des d’aquesta mirada d’obligatorietat i de tràmit, l’infant és considerat un ésser totalment passiu al que hem de sotmetre a aquestes pràctiques perquè toca. I sí, toca canviar el bolquer quan hi ha molt pipí o caca, però com ho fem i com donem resposta a aquesta necessitat canviarà molt la relació que establirem amb l’infant i la seva vivència personal.
Si, en canvi, entenem el canvi de bolquer com una oportunitat estarem garantint una relació afectiva de qualitat basada en un diàleg entre l’adult i l’infant durant aquest moment d’interacció. També estarem garantint un coneixement de si mateix, dels altres i del que són les relacions entre les persones, fomentant així la col·laboració, la descoberta i, ara sí, l’autonomia. Perquè l’autonomia neix del desig intern de cadascú, no de la imposició dels adults.
Plantejar-se i repensar com hem de fer un canvi de bolquer hauria de ser una prioritat a casa i a l’escola.
“El <sempre s’ha fet així> ja no pot ser una excusa, perquè cada relació amb un infant és una aposta massa important». Christine Schuhl. “Violències subtils”
El canvi de bolquer hauria de ser un diàleg que fomenti la cooperació i, per tant, eviti les posicions forçades com per exemple: aixecar les cames contra el pit, lligar les mans amb el body, no desvestir-los o fer servir canviadors que impossibiliten el moviment.
El canviador de barres Pikler, en el cas de les escoles, si no hi ha una prèvia reflexió al darrere, no canviarà, necessàriament, com fem aquest canvi de bolquer.
Christine Schuhl: “El canvi de bolquer no és només una acció higiènica, sinó una experiència de relació. La manera com ho fem diu molt sobre com veiem l’infant i quin valor li donem al seu benestar.”
El diàleg que s’estableix amb l’infant és fonamental per a comunicar-nos i fer-ne demandes. Per tant, no es tracta de permetre que faci el que vulgui, sinó de donar-li la possibilitat de trobar la seva posició més còmoda segons el seu desenvolupament motor i establir uns límits que facilitin la comunicació: “Soc aquí, estem canviant el bolquer”, «Necessito que et giris una mica per a poder eixugar-te», «Necessito que obris les cames per a poder posar-te el bolquer», «ara et vestiré, posarem un peu per aquí…»
Quan abordem aquest procés de manera automàtica ens centrem a completar la tasca ràpidament.
El canvi de bolquer ha de ser un moment respectuós amb l’infant, però de vegades ens confonem. Massa sovint caiem en la trampa de les preguntes «respectuoses», com per exemple: «tens caca, et canvio el bolquer?», traspassant la responsabilitat a l’infant encara que sabem que no està capacitat per prendre aquestes decisions. Enfront d’un no rotund per part de l’infant, ens trobem amb un dilema crucial: Què fem ara? Respectem la seva resposta o el canviem igualment? Cal que ens comuniquem amb afirmacions respectuoses allò que està passant i què cal fer.
Per exemple, podríem dir «quan acabis, allò que estàs fent, et canviaré el bolquer» o «has fet caca, hem de canviar el bolquer». Altres expressions com: «ara et trauré les sabates i els pantalons perquè estiguis més còmode» o «em pots ajudar a treure les sabates i els pantalons?» poden semblar detalls menors, però és important destacar com el moviment que poden fer els infants amb les sabates i els pantalons posats pot dificultar el procés.
Quan porten la roba posada, les maniobres per rentar el cul requereixen que els aixequem les cames cap al pit, una posició que pot doblegar l’esquena i fer augmentar la seva respiració.
Quan els infants comencen a posar-se drets, la seva perspectiva del món canvia radicalment en tots els aspectes del seu dia a dia i, cada cop, resulta més difícil fer un canvi de bolquer estirats, ja que mostren una gran curiositat per tot allò que estem fent i comencen a tenir interès per a col·laborar en el procés i explorar el seu cos. És important, tenir en compte en quina posició prefereix ser canviat. És una manera d’escoltar les seves necessitats i els desitjos del seu cos.
“En la quotidianitat d’un canvi de bolquer hi habita la qualitat del vincle, perquè la manera com cuidem diu molt de com entenem la infància i de com reconeixem la seva dignitat. Cada gest, cada paraula i cada mirada serà clau en aquest procés.»
Si vols aconseguir les anteriors entrades en format d’article, completa el següent formulari. Així podràs imprimir-los i tenir-los sempre a la teva disposició. D’aquesta manera, també podràs estar al dia de les noves entrades i articles al blog.
Gràcies per llegir-me!😊
